I tot va començar com aquell que no vol res.
Fruit de la catequesi parroquial de fa gairebé 20 anys.
Volíem fer sentir i reviure amb els nens i nenes els Misteris del Nadal, i ens va semblar que un Pessebre Vivent sense ambicions, senzill i “viscut” ens seria una bona eina.
La tradició és cultura i Tivissa ha estat sempre un poble de tradicions.
Per què no intentar un Pessebre Vivent?
I durant dinou anys s’han anat desgranant les diverses edicions. Totes diferents. Volíem que no es convertís en una rutina, i que sent essencialment una representació del Nadal, cada edició tingués unes característiques pròpies.
Ho hem intentat fer amb tot el “carinyo” i respecte que el Misteri es mereix.
Segurament uns anys ho hem aconseguit més i altres no tant. Ho hem fet sempre superant obstacles i superant-nos a nosaltres mateixos. Sempre aportant el millor que tenim i som.
Mai ha volgut ser, ni ha sigut un negoci. Ni hem tingut mai beneficis econòmics. La part econòmica sempre ha estat un aspecte secundari. - Ja ho veieu, no es fa ni pagar entrada -. Hem comptat sempre amb la generositat de la gent i amb la de Déu.
I sempre s’ ha compartit amb les necessitats urgents del nostre món, perquè el Nadal és COMPARTIR.
Tot un Déu comparteix la seva existència amb l’existència de l’ésser humà, per Amor i amb Amor. Sense esperar res a canvi. I és que l’amor només espera amor.
Al principi tenia un caràcter més bíblic. Es feia referència al sentit històric.
I més tard va anar derivant al sentit popular introduint escenes dels Pastorets de Folch i Torres i d’altres autors catalans perquè ens va semblar que així connectaria més amb la gent.
I és que les nostres tradicions són, la majoria, cristianes. Per això ens arriben tant al cor.
Una vegada vaig sentir que “el poble que perd les seves arrels, perd la seva identitat”. Pot ser que ens arribi a passar això ?
Sol començar amb un quadre musical que intenta donar un missatge a través de la música i la dansa. Elements molt eficaços a l’hora de transmetre sentiments.
Quadres estàtics, que com un flaix, ens porten a la realitat històrica.
Herodes, l’Infern i les forces del mal que sempre lluiten contra el bé, la bondat i l’amor.
La innocència d’uns pastorets que unes vegades guanyen al mal i d’altres són vençuts per ell, però que sempre retornen al camí que els portarà, tal i com són, a trobar-se amb l’Infant Jesús, Maria i Josep.
Els Senyors Reis, que seguts al seu tron, amb la satisfacció del deure complert, reparteixen caramels i somriures a petits i a grans.
Una exposició de petits pessebres on es mostra i demostra la creativitat
i originalitat dels nostres nens i joves, i també d’alguns grans que aquells dies es tornen nens.
Una típica escena de Sant Josep i la Mare de Déu amb el ruquet que és l’admiració de petits i grans i que posa a prova la paciència d’aquell animal tan entranyable en les nostres terres...
Tot es va realitzant a poc a poc.
Dos mesos abans ja ens posem a la feina. I la casa de les Monges es va transformant fins transportar- nos a la primera Nit de Nadal.
No som molts. Però hi creiem.. Creiem amb la força de l’Amor i que aquest multiplica l’eficàcia.
No volem imposar. Més que mai podem dir que volem exposar el Missatge d’Amor que Déu ens ha estat donant a través de la nostra història.
Una història que va i ve, amb llums i foscors, amb joies i dolors, amb llucifers i herodes actuals, però també amb molts “pastorets” que volen lluitar i retornar al “camí” i, amb molts “angelets” que segueixen anunciant la Pau als homes i dones de Bona Voluntat.
Sempre donem les gràcies, però ho repetim:
Gràcies! a tots aquells que sempre ens heu ajudat, als que ho heu fet quan heu pogut, als que heu animat als vostres fills/es a participar, als que heu fet propaganda, als que heu vingut a veure, als que ens heu criticat, ja que la crítica, si se sap encaixar ajuda a superar i a superar-se, als que heu passat fred i als que heu estat disponibles per si fèieu falta. A tots GRÀCIES !!!
Us desitgem unes molt bones Festes de Nadal.
